Tancam l’any en què hem recordat, amb l’alegria de tenir referents, els versos i les vides de Damià Huguet i Miquel Àngel Riera, que en fa 25 que ja no estan amb nosaltres. El 2021 també ha estat l’any en què el teatre i la música propis, km 0, han demostrat que són sectors plens de creativitat i que tenen el futur assegurat. No obstant això, són sectors que recorden que tenen un ampli marge de millora quant a les condicions de feina. 

Però si el 2021 ens ha empès a celebrar alguna cosa és el fet de tenir entre nosaltres un autor sensible, de mirada fosca i bella a la vegada, pertorbador però enlluernador. És Agustí Villaronga, que va fer història en la darrera edició del Festival de Màlaga amb la seva darrera pel·lícula, El ventre del mar, el títol que més premis s’ha enduit en aquest certamen. Rodada a Mallorca, és una cinta que deixa astorat a l’espectador per la inquietant pulsió de supervivència dels seus personatges. Poètic, brillant i lliure, el titular que ens va donar Villaronga és que s’ha de mirar de cara el dolor. 

Una de les coses que ens ha ensenyat el director de cinema mallorquí, en aquesta i en la majoria de les seves pel·lícules, és que hem de mirar de cara el dolor. Malgrat els temps convulsos que vivim, ho farem: mirarem de cara el dolor i cercarem la llum, amb els versos nous d’Antoni Vidal Ferrando, darrer premi Carles Riba de poesia, i cercarem l’alegria, segons ha quedat dit també aquest 2021, de la mà d’Antònia Font, que ens guiarà pel camí amb la seva música.