El Govern i els partits polítics han navegat pel segon any de pandèmia amb un front heretat de l’època prepandèmica: l’arribada de recursos estatals a les Balears. La lluita pel desplegament del Règim Especial de les Balears (REB) ha provocat divisions inèdites. Un front format per El Pi, MÉS per Mallorca, Més per Menorca, el PP i Ciutadans, amb la dreta de la mà del regionalisme i l’ecosobiranisme, va aconseguir majoria suficient perquè el Parlament presentàs un recurs d’inconstitucionalitat contra els pressupostos estatals el març. El motiu? Els comptes del govern de Pedro Sánchez no incloïen per segon any consecutiu el factor d’insularitat, és a dir, l’assignació econòmica inclosa en el REB per col·locar les Balears a la mitjana de la inversió estatal. 

El contraatac de Francina Armengol va arribar mig any més tard i quan ningú no ho esperava. El 23 de setembre hi va haver una foto solemne a Raixa amb la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per anunciar que les Illes rebrien en cinc anys un mínim de 550 milions d’euros pel factor d’insularitat. 

Ara bé, aquesta batalla no va ser la darrera a la guerra pel REB, perquè les Balears encara no tenen el règim fiscal, que esperava des del 2019 dins un calaix del Ministeri d’Hisenda. De moment. Perquè el PP i MÉS varen tornar a sumar esforços en el Senat i varen aconseguir que es tramiti a les Corts com a proposició de llei, amb un suport una altra vegada d’allò més divers i els vots a favor d’Esquerra Republicana i Vox.