No és fàcil dedicar-se al sector del medi ambient i tenir una visió positiva del futur. El canvi climàtic avança i les seves conseqüències ja no són un pronòstic, sinó una realitat palesa en el dia a dia. Però Raquel Vaquer, biòloga i coordinadora de l'informe Mar Balear que elabora la Fundació Marilles, considera que cal mirar amb optimisme el 2024 i, com a bona científica, es basa principalment en fets:el 2023 ha aportat prou evidències de la capacitat de la societat d’assolir acords i ompromisos concrets “fins al punt que crec que podem afirmar que hi ha un canvi de tendència, molt insuficient encara, però a la vegada molt significatiu”, assegura Vaquer.

“Sovint ens manca perspectiva, i sí, és cert, en un sentit global el panorama ambiental és preocupant, però crec que hem de ser capaços de veure la gran quantitat d'avenços que estam fent. El 2023 hem vist com s'ampliava el Parc Natural de Llevant i com es creava el de la costa de Ponent. Aquestes mesures demostren que l'Administració fa passes cap a la protecció dels espais amb importants valors naturals, i ho hem de celebrar i aplaudir perquè realment és l'únic camí”, afirma aquesta científica especialitzada en el medi marí.

En l'àmbit internacional, el 2023 també acaba amb notícies que permeten aventurar un any nou esperançador: “L’ONU ha aprovat el tractat dels oceans, que aposta de manera molt ferma per protegir el 30% d’aquest conjunt únic i imprescindible per a la biodiversitat com és la mar. A més, el compromís inclou un important increment de les zones de reserva integral, i tot plegat amb una data concreta, l’any 2030. És per estar satisfets”, explica.

Tornant a la Mediterrània, Raquel Vaquer insisteix en les evidències dels darrers temps per apuntalar la seva mirada optimista, com per exemple les dades sobre l’evolució de la biomassa a les reserves marines, “que puja de manera molt clara. Allà on es protegeix, on es regula l’activitat humana, la natura respon amb escreix. I això passa tant a a la mar com a la terra. No hem de fer més que continuar aplicant totes aquestes polítiques per assolir els compromisos de mitigació del canvi climàtic. I ho hem de fer sobretot perquè és un deure que tenim com a societat: preservar allò més important que tenim, que és la biodiversitat”, assegura.

I és que tot i les crítiques constants d’una part de la societat sobre els impactes ambientals a terra, mar i aire, “el cert és que l’estat de conservació de la mar balear és bo respecte d’altres zones de la Mediterrània. L’organització Oceana proposa que un 20% dels refugis marins que es facin en el futur siguin a l’entorn de les nostres Illes, i no és una casualitat”, diu Vaquer, qui assegura que “hem d’estar orgullosos d’aquests indicadors, però això a la vegada ens ha de motivar i ens ha de fer mantenir una mirada crítica, perquè hem encetat un bon camí, però actualment és absolutament insuficient”, sentencia.

A més, la Fundació Tursiops ha confirmat aquest estiu que al nord de Menorca hi ha una alta densitat de catxalots, “un fet que podria significar que tenim una de les zones de cria d’aquesta espècie més importants de tota la Mediterrània. La natura no falla; si nosaltres en tenim cura i la respectam, els resultats arriben”, assegura la coordinadora de l’informe Mar Balear. Per a Raquel Vaquer, el 2024 és l’any de la confirmació d’aquesta tendència. “Ara mateix som en un moment d’una enorme responsabilitat. Hem vist que només que ho facem una mica bé, redreçam el rumb. Falta que l’Administració i les entitats i empreses privades, tots, ens posem les piles. El Pacte Blau Balear (impulsat per Marilles), on ja hi ha prop de 200 empreses compromeses, és un exemple més de la força que tenim si ens hi posam tots”, conclou.