“Hi ha més oferta de grups. Es nota que la gent jove es torna a ajuntar per tocar”

Isaac Buj

“Hi ha més oferta de grups. Es nota que la gent jove es torna a ajuntar per tocar”

Joan Cànoves

Propietari de Can Lliro

Alba Tarragó

D emanar a Can Lliro com s’espera que sigui el 2024 és una bona manera de prendre el pols a l’escena musical illenca. D’ençà que van fer la reforma, el 2019, el bar va passar a ser un cafè concert i, alhora, un revulsiu cultural de la zona, en part gràcies a la pipella de Joan Cànoves –fill de Catalina Rigo i Guillem Cànoves, els seus propietaris des de fa 38 anys. “Per al 2024 ja tenim programat gairebé fins al maig. Ho tenim pràcticament ple. Estam molt contents”, afirma Cànoves (fill). Can Lliro, ubicat al centre de Manacor, acull cada any una mitjana de 30 concerts, xifra que equival a prop de dos al mes. El seu cas, però, no és aïllat.

La consolidació de projectes nascuts a l’illa, com el Mallorca Live, el Mobo, l’Atlàntida i el Festival de Literatura Expandida (FLEM) demostren que el teixit cultural illenc té múscul i el públic, fam de consumir arts. El que és cert, tal com diu Cànoves, és que “les entrades es venen” i que “hi ha molta més oferta de grups: cada vegada en surten més de nous”. “Es nota que la gent jove es torna a ajuntar per tocar”, celebra el jove, que de professió és sociòleg.

El que també és un retrat de la realitat és que enguany Can Lliro gairebé ha arribat a la paritat d’artistes. “Hi ha molts de grups de dones i cantants femenines a l’escena mallorquina”, diu Cànoves, com és el de cas Maria Hein, Júlia Colom o Maria Jaume. Així, tot i que reconeix que encara ara “molts bons artistes malviuen de la música a Mallorca perquè hi ha pocs locals per tocar en directe”, continua havent-hi “molt de moviment”. I que existeixin espais, encara que siguin petits, on els artistes puguin arribar al públic són essencials:“Els músics ho agraeixen, permet veure un concert més de prop”, manté el jove, qui assegura que “és un win-win”.

L’èxit que ha tingut la seva aposta per un projecte d’aquestes característiques els fa ser optimistes quant a l’estat en què es troba la cultura illenca, especialment a la Part Forana. La programació que ofereixen ha permès donar més difusió a projectes com, per exemple, la revista de literatura Morlanda, i ha vist néixer i créixer grups locals com Reïna, que ja fan gires –fins i tot– fora de l’illa.

En aquest sentit, Cànoves recorda que “Manacor, des de fa anys, ha tingut molta escena musical”, fet que ha afavorit l’activitat del local i dels artistes que es volen promocionar. “Com que al costat tenim S’Escat, on fan concerts i jam sessions cada setmana, els mateixos músics d’allà venen a Can Lliro”, explica. A més, el local ha aconseguit rompre amb el centralisme de Palma, duent a la seva sala de concerts artistes de fora, com ara Julieta o Ferran Palau i, amb ells, públic d’arreu de l’illa.u

Anterior

“Els petits nous actors de la transició energètica són els que canviaran el món”

Següent

“L’economia no serà un obstacle perquè les Balears es redissenyin per ser més intel·ligents i eficients”

Inici