Frederic Ximeno porta treballant contra l’emergència climàtica des de molt abans que el tema estigués present a totes les tertúlies. Ha estat testimoni de l’evolució positiva en el debat públic i també de la “gran lentitud” en la resposta política, però tot i així diu que manté “l’esperança”. Iremarca, de fet, que, més que optimisme, la paraula adient es “esperança”.

La seva està dipositada sobretot en els “nous jugadors del mercat”: petits actors que estan apareixent per avançar en la descarbonització de l’economia amb solucions innovadores. “Hi ha una empresa catalana que fa endolls elèctrics i que ja està a borsa”, posa com a exemple. Més que no pas confiar en la reconversió dels gegants econòmics actuals–com les grans elèctriques–, Ximeno creu que el canvi vindrà d’aquells “que ara són petits”. “Ells són els que canviaran el món”, afirma. “El sector dels fòssils no estic segur que vegi el canvi, però l’hi hem de fer veure; els tocarà adaptar-se i tenen capacitat per fer-ho”, diu.En aquest camí de descarbonització, diu, “encara no n’hi ha prou, però estem encaminant moltes coses”.

“A escala internacional, per primer cop a la història hi ha més inversions en renovables que en combustibles fòssils. Encara cal anar molt més ràpid, perquè hemd’abandonar els fòssils en aquesta dècada, però es un fet que hi ha hagut un transvasament molt important de les inversions. Si els estatsajudessin i deixessin de subvencionar els hidrocarburs, es podria anar més de pressa”.

Biòleg de formació, Ximeno ha treballat en programes mediambientals de l’ONU i va ser observador de les cimeres climàtiques (COP) quan encara no eren famoses, però la seva carrera ha evolucionat cap a la gestió local i urbanística de la lluita climàtica.Tant en l’àmbit global com al local, hi veu motius per a l’esperança. Sobre les COP, demana “ponderar les expectatives” per no frustrar-se: “Tenir un fòrum de debat multilateral on cada any s’hi parla del canvi climàtic és molt important”.“Hi ha una part imprescindible que s’ha de resoldre a escala estatal i europea, però l’altra meitat és a escala local, perquè la mobilitat és una part important de les emissions. També el canvi d’actituds i d’hàbits és positiu i farà reaccionar els mercats”, apunta. “El nou marc europeu Fit for 55 em dona molta esperança. El Green Deal de la UE és un grandíssim instrument per a l’acceleració que cal fer en la transició energètica”.

“Tinc esperança en la responsabilitat de tots plegats amb la transició, ciutadans i líders polítics, perquè l’hem de fer i cada any que triguem a fer-la farà que el canvi hagi de ser més dràstic. La reducció d’emissions del 2020 per la pandèmia ens va mostrar com de bé podem viure sense emissions, ara hem de fer allò mateix cada any fins al 2050”.